El primer que cal dir és que presentar un llibre no és obligatori. Tampoc no ho és, per descomptat, escriure un llibre. No hi ha cap legislació que t’hi obligui, i bé et pots passar tota la vida sense haver perpetrat una novel·la històrica, una ‘true fiction’ o una autoficció sobre la teva infantesa torturada. Ara, resulta que hi ha gent que escriu llibres (cada dia més gent i cada dia més llibres) i que, un cop escrits, tenen l’aspiració de pensar (de fet, n’estan convençuts) que seran d’interès per al públic en general, amb la qual cosa es veu empesa, aquesta gent, a presentar el llibre, és a dir, a fer conèixer al món que aquest esforç descomunal i solitari s’ha concretat en un excepcional volum enquadernat i relligat.