Ucraïna insisteix: més armes

Ucraïna sembla disposada a passar a l’ofensiva, almenys respecte a Kherson, després d’haver demostrat una notòria capacitat per trastocar els plans russos, i li nega una victòria que Moscou considerava garantida fa cinc mesos. Però tot i que limitada en termes geogràfics, una ofensiva que inclou un front de no pas menys de 200 km no és només una declaració de voluntat que busca insuflar moral de victòria al bàndol propi i desmoralitzar l’enemic, sinó que, per no quedar-se en paper mullat, necessita comptar amb mitjans reals que facin factible passar de les paraules als fets. Així, per començar, Kíiv necessita crear una superioritat en mitjans humans d’almenys tres a un, com demanden les lliçons apreses de tantes guerres– i fins i tot de cinc a un –si s’entra en combat de localitats. Fa tot just un mes, el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, assegurava que a Ucraïna, on habitaven 44 milions de persones abans de la invasió, ja estaven mobilitzats fins a 700.000 militars de les Forces Armades, uns 90.000 soldats de la Guàrdia Nacional, al voltant de 60.000 guàrdies fronterers i 100.000 policies. Una força gens menyspreable, que ha demostrat una alta capacitat de combat i resistència per frenar la invasió russa, però desplegada en un país d’uns 640.000 km2. Una força obligada a atendre, simultàniament, el front oriental al Donbass –d’uns 1.000 km de longitud i on Rússia està exercint l’esforç principal–, el front nord –especialment per defensar Kíiv i els voltants de possibles atacs des de Bielorússia– i el front sud, amb Odessa inclòs –en el qual es pretén llançar l’esmentada ofensiva per recuperar Kherson. Això significa, amb l’afegit dels milions de refugiats en altres països, les baixes registrades des d’aleshores i el desgast de les tropes fetes servir, que avui Ucraïna no compta encara amb aquesta superioritat numèrica, imprescindible per fer creïble el llançament d’una operació d’aquesta mena. D’altra banda, com insistentment ve deixant clar el mateix Volodímir Zelenski des del principi, tampoc es pot desencadenar l’atac si no es compta amb prou mitjans materials per reiterar els esforços necessaris per provocar la derrota o, almenys, la retirada de l’enemic. I tot i que se sap que Kíiv continua rebent més i millors armes des de moltes capitals occidentals, encara fa una setmana els comandaments que combaten al front de Kherson reconeixien que «ens estem quedant sense munició i Rússia ho sap». Sense més carros de combat i vehicles blindats de transport de tropes d’infanteria i sense munició i artilleria de precisió és encara més difícil trencar el front rus –que ha tingut temps sobrat per reforçar les seves posicions– i progressar ràpidament, per evitar que aconsegueixin reconstituir una nova línia de defensa. Ucraïna, en definitiva, està pràcticament al límit de la capacitat per allistar més uniformats, i sap que en cap cas comptarà amb unitats regulars de cap exèrcit occidental per afegir-se al combat. L’aposta, per tant, passa inexorablement per disposar immediatament de més material. Atès que la seva capacitat industrial per reposar el material perdut, per construir aquests necessaris sistemes d’armes i per fabricar la munició que necessiten les unitats de primera línia està molt minvada, la clau de volta d’aquesta anunciada ofensiva descansa en la voluntat occidental per atendre les reiterades peticions de Kíiv. I Rússia també ho sap.

Ucraïna insisteix: més armes

Per reconquerir Kherson, Kíiv necessita crear una superioritat en mitjans humans d’almenys tres a un, com demanden les lliçons apreses de tantes guerres –i fins i tot de cinc a un, si s’entra en combat de localitats

El més llegit