Aquell dissabte terrible el Gerardo era sol a casa. La seva família se n’havia anat al camp per deixar-lo en pau, ja que al Gerardo se l’havia de deixar en pau de tant en tant. Quan feia poc temps que s’havia quedat en pau, tanmateix, es va posar nerviós. ¿Què podia fer amb ell mateix durant el cap de setmana que s’estenia davant la seva ment? Tenia al cap una idea per escriure una novel·la. La tenia des de feia 20 anys, per ser exactes i sempre culpava la seva dona i els seus fills de no facilitar-li la tranquil·litat precisa per començar-la. Per això s’anaven de tant en tant de casa per proporcionar-li l’espai de soledat que requeria l’acte creatiu. Però posar-se a escriure una novel·la un dissabte a la tarda li semblava ara un despropòsit. Els escriptors de veritat escrivien entre setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous...