Pelosi visita Taiwan: una provocació innecessària

En plena voràgine de la guerra a Ucraïna i amb la tensió bullint entre les dues superpotències, la presidenta de la Cambra de Representants i tercera en el rang del poder nord-americà, Nancy Pelosi, es va saltar totes les alarmes i es va plantar a Taiwan demostrant més aviat insensatesa que valentia. La Xina, que afirma que Pelosi encoratja la independència de l’illa –considerada per Pequín una part inalienable del seu territori–, va insistir en la inconveniència d’aquest viatge perquè no és moment de «jugar amb foc». L’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPL) va assegurar que «no es quedaria de braços plegats» davant el desafiament dels EUA, però afortunadament ha prioritzat la contenció. És evident, però, que l’actuació de Pelosi no servirà per acostar les posicions de Washington i Pequín, ni per impulsar la pau i la bona entesa en aquesta regió asiàtica. La ‘speaker’ buscava demostrar el «suport incondicional» del Partit Demòcrata a la democràcia taiwanesa i amb això esgarrapar uns quants vots a les eleccions del novembre, en què tot apunta que el Partit Republicà li arrabassarà el control de la Cambra. Des dels temps de Trump, la política antixinesa és l’única bipartidista, i tant republicans com demòcrates competeixen per trobar la fórmula per frenar l’ascens imparable del gran rival dels EUA. La visita de menys de 24 hores va suposar una clara bufetada a Xi Jinping, que és a les portes de renovar el seu lideratge al XX Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX), que se celebrarà aquesta tardor. No hi ha cap mena de dubte que el líder més poderós de la República Popular des de Mao Zedong obtindrà un tercer mandat, però Pelosi ha posat llenya al foc per als qui, dins dels 91 milions de membres del PCX, qüestionen les polítiques de Xi, des de la campanya anticorrupció fins al ‘zero Covid’, que ha afectat considerablement l’economia del país. Els centenars de milions de nacionalistes xinesos ferms partidaris de la reunificació de la pàtria no oblidaran la humiliació que ha suposat l’entrega a Pelosi per la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, del guardó de l’Ordre dels Núvols Propicis amb Gran Cordó Especial. És molt probable que el gest no s’oblidi i que les aigües de l’estret de Taiwan s’agitin encara més després del XX Congrés. Si la guerra d’Ucraïna podia erosionar els lligams entre Rússia i la Xina, el viatge n’ha reforçat els vincles fins a l’infinit. No es descarta que es multipliquin les incursions dels avions de l’EPL per la línia divisòria imaginària de l’estret, que Washington va ajudar a negociar entre Pequín i Taipei el 1954, després de la guerra de Corea. El setembre del 2020, la Xina va dir que la deixava de reconèixer després que l’exsecretari d’Estat Mike Pompeo visités l’illa i digués que els EUA l’havien de reconèixer perquè ja era independent. També hi podria haver moviments de bloqueig xinesos. Davant el trànsit cada vegada més freqüent dels vaixells de guerra dels EUA, l’EPL va declarar el juny passat que les aigües de l’estret «no són internacionals». Per aire i per mar, s’incrementaran les possibilitats d’un incident que podria desencadenar un conflicte armat. ‘The Economist’ titula que el viatge de Pelosi revela l’«estratègia incoherent» i el «desastre de la política de Biden». Tom Friedman, analista del ‘The New York Times’, també ho qualifica com a «completament imprudent», però la ‘speaker’, de 82 anys, va preferir lluitar per mantenir-se en el càrrec malgrat el risc de desencadenar una guerra entre els EUA i la Xina, i Biden no té autoritat dins del partit per frenar-la. Durant la conversa telefònica que Xi i Biden van tenir la setmana passada, tots dos van exposar les seves diferències sobre Taiwan, però van acordar mantenir una «línia oberta de comunicació» per resoldre-les, igual com en aquests 43 anys de relacions bilaterals. Quan Washington va trencar amb Taipei per reconèixer Pequín el 1979, els EUA van aprovar l’anomenada llei de relacions amb Taiwan, per la qual es comprometia a vendre armament a l’illa per a la seva defensa. Amb Trump, les vendes van arribar als 16.000 milions de dòlars. A Washington s’instal·la cada dia més la percepció que la guerra amb la Xina és inevitable, i és per això que estreny els llaços amb l’OTAN, crea una aliança militar al Pacífic, amb Austràlia i el Regne Unit (AUKUS), i insisteix que el Japó i Corea del Sud es preparin per a la contesa. El seguiment cec d’aquesta política militarista per preservar l’hegemonia dels EUA amenaça de portar el món a la catàstrofe.

Pelosi visita Taiwan: una provocació innecessària

Si la guerra d’Ucraïna podia erosionar els lligams entre Rússia i la Xina, el viatge de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA n’ha reforçat els vincles fins a l’infinit

El més llegit