¿I si Judes no hagués traït Jesús? ¿Per què un ric terratinent s’hauria venut per 30 míseres monedes de plata? ¿I si hagués sigut el més fidel, el més devot dels apòstols? Aquesta és la premissa de ‘Judas’, l’última novel·la que va publicar en vida Amos Oz. En el llibre, l’escriptor israelià imaginava un Judes amb una fe tan pètria que animava Jesús a provocar les autoritats romanes i ser crucificat. Llavors, s’obraria el miracle. El seu descens de la creu seria la prova irrefutable que era el fill de Déu. La seva paraula prevaldria sobre tots els credos. No hi va haver, però, prodigi immediat. I Judes, que no podia suportar l’agonia del seu amic, se suïcidaria. Si atenem aquesta premissa novel·lística, la culpa de la traïció planaria sobre Jesús, per haver entabanat el seu amic amb una fe errònia.