La normalitat vigent està dominada per una perillosa deriva de cert independentisme i no se’n presumeix cap altra per algun temps. L’obsessió per la independència que no es va materialitzar (perquè no es podia materialitzar) segueix viva en amplis sectors del país que, ofuscats pel fracàs, han convertit l’acceptació del suposat manament de la història en vara de mesurar per a la catalanitat i el patriotisme dels altres, que provoca, naturalment, la santa indignació d’aquests. Primer, els assenyalats van ser els adversaris explícits del procés en les seves múltiples versions i, a continuació, també són denunciats com a desviacionistes els companys de moviment que no comparteixen la via sagrada sustentada pels purs. Aquesta situació converteix a Catalunya en un país fragmentat a consciència, molt més enllà de l’adscripció demoscòpica al sí o al no davant el desideràtum secessionista.