La balena blanca de l’estiu

Un mes en blanc, l’agost com a símbol de l’estiu i també de la rutina pels aires i de la novetat de l’imprevist, tot i que després tot siguin plans i migdiades, motxilles i carmanyoles de platja. Serà després. Ara, quan encara no t’has capbussat en les vacances, són una promesa blanca, com un foli en blanc per omplir, un qüestionari per completar, el blanc mental que deixen les peces que falten en un puzle. També són una mica de vertigen: ens reinventem en l’oci i transitem per una vida diferent d’aquella a la qual estem acostumats. El temps és preciós i no ens el volem perdre, el que volem és poder dir, quan es tanqui aquesta finestra lluminosa, que bé que ho vam fer, quantes coses, va ser formidable. ¿Com es pot no témer també aquesta blancor per endavant, tan carregada de possibilitats? En aquesta època de l’any, fa ja dècades, una balena blanca solca les aigües del Pacífic i en les seves visites a la costa est australiana aixeca expectació. En realitat no és blanca, sinó albina, la primera al món que es va conèixer d’aquestes característiques. Té un nom, Migaloo, que en llengua aborigen significa amic blanc, que semblaria als antípodes del que s’espera d’una balena blanca, prenent com a referent Moby Dick i el seu poder destructor físic i metafòric. Migaloo és tan «amiga» que cada albirament se celebra molt. Es va albirar per primera vegada el 1991 a la costa de Byron Bay i el seu itinerari és conegut: durant dos o tres mesos viatja fins a la Gran Barrera de Corall, al nord. Com si fos una volta ciclista, les diferents etapes són seguides per les xarxes socials. Després desapareix. A Migaloo la busquen com a la balena que va obsessionar el capità Ahab i ja el 2003 Austràlia la va haver de declarar d’especial protecció, de manera que va establir multes milionàries a qui s’acosti més de 500 metres a l’animal per mar o aire i garantir-li, per llei, escorta policial. La blancor de Migaloo, la seva anomalia en la pigmentació, la fa especialment vulnerable per ser diferent, crida l’atenció per la seva diferència a la resta dels animals, no n’hi ha gairebé cap altra d’igual: sovint es veuen petites cries de balena blanques, perquè neixen amb la pell molt pàl·lida, però s’enfosqueixen amb l’edat, i només s’han identificat tres balenes més com ella, una anomenada Migaloo júnior, de les quals encara hi ha menys albiraments. La febre per la recerca de la balena blanca australiana està apaivagada perquè des del 2020 no se l’ha vist. Va desaparèixer abans de la pandèmia, curiosament. La troballa del cadàver d’una balena de pell clara a la costa del país va disparar totes les alarmes i la consternació ciutadana, tot i que els experts de seguida van descartar que es tractés de Migaloo. Els científics apunten que la crisi climàtica pot haver portat el fabulós animal a altres aigües més convenients per temperatura o aliment, però que hi tornarà. Calculen que la balena, un mascle de 35 anys, arriba ja a 14 metres de longitud i que amb l’edat s’anirà fent cada vegada més esquiva. Però, com si la promesa d’aquest misteri fos un al·licient que necessitem, els científics insisteixen que aquest any pot ser el que torni a emergir de les aigües perquè sapiguem que hi segueix, malgrat aquest escalfament global que ho trastorna tot i limita les esperances. Aquesta blancor que fa de la seva excepcionalitat una raó per creure que tot és possible fins i tot ara, en aquestes dates en què tot comença, almenys una estona, de nou.

El més llegit