Jordi Turull acaba de donar una lliçó a Ponç Pilat. Davant la multitud que demanava el seu sacrifici, el governador romà es va rentar les mans. «Crucifiquem-lo, però no em culpeu». Turull millora el clàssic amb un «suport sense fissures» que té el mateix sentit. «Aquells que han inhabilitat la presidenta del Parlament han de saber que no la inhabilitaran políticament», proclama, contundent. Només li falta afegir: «D’això ja m’encarrego jo amb les meves afectades mostres de solidaritat». Tot molt ben calculat. Primer, executiva paritària sobre el paper i al cor dels més ingenus. Tot seguit, vot de càstig intern, no fos que ella travessés el seu espai simbòlic. Abans de la suspensió, la meitat de la directiva de Junts expressa el seu disgust davant la tossuderia de la presidenta. Suport verbal, distància real, ‘game over’. Millor que rentar-se les mans, empenta solidària i amistosa cap a l’abisme.