Dotze anys donen per molt. Encara més en èpoques convulses. Josep Maria Fonalleras i jo hem compartit 13 estius, 12 hiverns i un procés en un espai de pensament, paraules i paper. Durant aquest temps, les nostres posicions han viscut vaivens i inclinacions, impossible no patir-les quan la terra s’inclina. De vegades, les nostres mirades s’allunyaven, com la de centenars de milers de catalans. Altres vegades es retrobaven, com la de molts. Hem compartit complicitat i respectat la discrepància, perquè sempre hem sabut que, passés el que passés, la mà de l’altre estaria estesa. Un suport ferm, tot i que el vendaval udolés al nostre voltant. Hem clamat junts per una cosa tan poc sexi com el sentit comú. Hem plorat junts quan la irracionalitat ens superava. I hem rigut, especialment de nosaltres mateixos. Si aquest fos un comiat, l’almívar acabaria amarant aquest text. Però no ho és.