En la mort de Núria Feliu he pensat, sobretot, en els boleros. I en els estàndards de jazz que va cantar amb Tete Montoliu. I en les versions de tonades italianes. I en aquesta esplèndida ‘Fly me to the moon’ de Bart Howard que aquí es va dir ‘Porta’m lluny del món’. O en la revisió de ‘Je vous ai reconnu’, de Mistinguett, aquell ‘Ja us he reconegut’ que és tot un homenatge a la cançó, a la solidaritat i a la calor entre el públic i la cantant.