Thomas Pynchon tenia 1 any quan Christina Stead va publicar la seva tercera novel·la, l’enorme, alhora que desopilativa i fosca, expansiva, i bancària ‘House of all nations’. Era l’any 1938 i els Estats Units aplaudien literàriament Ernest Hemingway, i el seu modernisme clàssic, elèctric, mentre s’acomiadava de la Generació Perduda, de Francis Scott Fitzgerald i Nathanael West i veia com el gòtic del sud –de William Faulkner, Carson McCullers, Flannery O’Connor, Truman Capote– continuava donant veu a aquells que no l’havien tingut. Aleshores, Stead, australiana rodamon –havia viscut a Anglaterra i França, a Bèlgica i fins i tot a Espanya, on es trobava quan va esclatar la Guerra Civil–, s’havia instal·lat a, sí, als Estats Units.
CREMEU-HO DESPRÉS DE LLEGIR-HO
¿Qui tem Christina Stead?
L’any en què es compleixen 120 del naixement de la totèmica autora d’aquest clàssic al marge titulat ‘El hombre que amaba a los niños’, novel·la pynchoniana (molt) abans de Thomas Pynchon, la seva figura ni tan sols forma part del cànon feminista. ¿Per què?
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- ¿I ara què, Joan?
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"