Si no fos perquè les crisis polítiques formen part del paisatge italià, podríem pensar que el que ve després de la caiguda de Mario Draghi és alguna cosa semblant a l’abisme. Un ball de llops enmig del bosc italià. El govern que sortirà de les urnes just quan acabi l’estiu serà el número 70 des del final de la Segona Guerra, és a dir, a una mitjana d’una mica més d’un any per a cada canvi de Gabinet. Paradigma de la fragmentació política i de la volatilitat dels seus líders, Itàlia torna a les urnes de manera prematura. Però no perquè sigui habitual aquesta nova convocatòria deixa de ser inquietant.