La ‘Persuasió’ de Dakota Johnson i l’heroïna Jane Austen

U. La gent cada vegada llegeix més. Dos. Els lectors compren cada vegada més llibres. Tres. Els joves són els que més llegeixen llibres. Quatre. Els llibres de paper es continuen venent, i coexisteixen amb la lectura digital, novel·les sobretot que descarregues d’internet. Aquestes quatre realitats del panorama editor milloren els balanços de l’any anterior, el primer que mesurava l’impacte de la pandèmia en els nostres hàbits de lectura i agafava la temperatura al sector editorial, i són una veritable revelació del camí sòlid pel qual transita la pulsió lectora. Els números del sector són punts de llum en un horitzó optimista: tenim el del creixement del nombre d’exemplars venuts en paper, 174,10 milions, un 5,9% més que l’any anterior. També les 13,49 milions de descàrregues de títols digitals, un 1,7% més respecte a les xifres del 2020. Les vendes del llibre infantil i juvenil van créixer un 17,8% i la ficció adults un 8,2%. Que això passi quan l’ streaming de televisió bat rècords d’hores de visionament amb cada nou èxit de Netflix (¿deu haver robat l’última temporada deStranger Things hores de lectura i de compra de llibres als més joves?¿Ho podrem saber en el balanç de l’any que ve?) obre incògnites gairebé de física quàntica. ¿D’on traiem el temps per llegir? Agafar un llibre o veure una pel·lícula, aquest és el dilema dels nostres moments d’oci a casa. La retroalimentació del sector audiovisual i el literari no és tampoc nova: el fenomen cultural es presenta d’infinites maneres. Algunes plataformes de streaming connecten els gustos televisius amb possibles interessos literaris, i Filmin, per exemple, t’ofereix una secció en què escollir pel·lícules inspirades en llibres. El mateix èxit aquest any de Stranger Things 4 ha portat a un augment de vendes d’una sèrie de llibres relacionats amb la sèrie publicats el 2017, en què es plantegen preqüeles que s’alimenten de l’interès que ha despertat el fenomen televisiu. Més encara. El mestre del terror Stephen King torna a disparar vendes amb els seus clàssics perquè les editorials rellancen els títols per atraure noves audiències seduïdes pel gènere que han conegut a través de la televisió. Això explica altres fenòmens que connecten amb el públic més nou, el juvenil, com ha sigut Dune, nou èxit de vendes el 2021 i el 2022, i amb la primera edició (meravellosa) en català, Duna, gairebé de col·leccionista, gràcies al superèxit cinematogràfic. I fins i tot una mala pel·lícula pot tenir el seu efecte positiu:Persuasión, la controvertida producció de Netflix protagonitzada per Dakota Johnson, ha sigut vilipendiada per crítics de cine i aficionats a Jane Austen. Però la desencertada modernització del clàssic literari ha creat un hype tan gran des del mateix anunci del rodatge que els robustos clubs de lectura i tertúlies literàries austenites han multiplicat l’activitat, Austen ha provocat debats encesos, polèmiques i sobretot, ha fet tant de soroll a les xarxes socials que sí, la seva literatura preval, es continua reeditant, recomanant, rellegint, amb nous estímuls tot i que siguin per concloure que efectivament, la Persuasión de Netflix no va entendre Anne Elliot, potser l’heroïna més crepuscular de la immortal Austen. Explica a Twitter una activista austenita, ElizzyB, que va rebre un missatge d’un amic «preguntant si al llibre ella és la mocosa mal educada i desesperada de la pel·li, perquè si és així, no perd el temps.» Però aquí era ella, amb el seu retret a les «modernitzacions que es carreguen història i personatges», i el va acabar animant a llegir el llibre. ¿La rellegim?

La ‘Persuasió’ de Dakota Johnson i l’heroïna Jane Austen

Fins i tot una mala adaptació televisiva o una sèrie juvenil tenen el potencial avui dia de conduir el gran pública a la literatura

El més llegit