Descansar

Una de les raons per les quals existeix la literatura és aquesta: els éssers humans som fascinants. Tots tan iguals i tanmateix tan diferents. Tan previsibles i alhora tan incomprensibles. Fonts inesgotables de sorpreses. Inescrutables els uns per als altres. L’estiu és un bon moment per adonar-se’n. N’hi ha prou amb analitzar el que per al teu cercle més o menys estret d’amistats significa la paraula «descansar». Els convido a fer-ho. Preguntin als seus coneguts com passaran les vacances. I horroritzin-se. Estirar-se a la platja de sol a sol, llegir un llibre després de l’altre fins a atracar-se, aficionar-se a la filatèlia, córrer rere els ídols de joventut de concert en concert fins a la fi del món, pujar muntanyes (i baixar-les), fer ballar gegants a la festa major del seu poble, pintar a l’oli, esperar a les cues d’algun parc d’atraccions sota un sol abrasador, apoltronar-se davant la tele a veure totes les temporades de ‘Juego de Tronos’, recórrer les Highlands o el Gran Cañón o la Ruta del Tambor i del Bombo en un cotxe llogat i en família, aprendre japonès, aconseguir una fita del punt de creu, organitzar barbacoes amb amics de la infància, navegar pel Mediterrani, beure, lligar, bussejar, ballar salsa (tot irracionalment), apuntar-se a classes d’aiguagim o fer ràfting en grup. La part més bona és que totes aquestes coses en teoria meravelloses no són intercanviables. El filatèlic no necessàriament disfrutarà en classes de zumba i al lligon pot ser que la lectura li sembli massa passiva per a aquest moment de la seva vida. És més, cada un se sentiria molt dissortat si aterrés de sobte a l’estiu de l’altre. És encara millor el fet que al llarg dels estius de tota una vida es pot canviar diverses vegades d’idea i fins i tot de gustos. Pot ser que fa uns anys les teves vacances ideals consistissin a recórrer quilòmetres de carretera sense un pla determinat, acceptant els inconvenients de l’aventura i dormint en tota classe de llocs (incloent-hi alguna estació). Però potser ara t’aterreix la possibilitat de sortir de casa sense tenir-ho tot previst per endavant, en especial allò que amb els anys s’ha tornat innegociable, com dormir en un llit. Recórrer les Highlands o navegar pel Mediterrani continua sent desitjable, però —sorpresa— tant com ajeure’t a la fresca amb aquesta muntanya de llibres que porta esperant-te tot l’any. Al cap i a la fi, hi ha moltes maneres de viatjar. Tantes com n’hi ha de ser feliç. Ves a saber si això significa que et tornes simple, còmode o només que et fas gran. En tot cas, no penses dedicar les vacances a descobrir-ho. Els diré a què penso dedicar les meves vacances. A fer cas als que i al que m’importa. La meva família, els llibres pendents, el mar, algunes (poques) persones que viuen massa lluny, un parell d’escapades molt ajornades, els quadros d’un parell de museus, els vespres, el vol dels ocells, les roses, la música. Per a mi tot això és descansar. I ser feliç, clar. Potser a la tardor m’apuntaré a classes de zumba, ja ho veurem.

Descansar

Hi ha moltes maneres de viatjar, tantes com n’hi ha de ser feliç

El més llegit