Amb la decisió de reforçar el nucli dur del PSOE amb personalitats de pes com María Jesús Montero, Patxi López, Pilar Alegría i Miquel Iceta, Pedro Sánchez mira de treure el partit de la indigència política en la qual estava sumit en els últims temps, recuperar la seva presència en el debat públic espanyol i convertir-lo de nou en un instrument eficaç per a la defensa de les polítiques del Govern. Amb aquesta revolució interna, el líder socialista intenta rescatar aquest PSOE que va ser durant molt temps una màquina de guanyar eleccions. Una àrdua tasca quan els socialistes s’enfronten al desgast de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències en una inflació disparada i unes negres perspectives energètiques, a la qual cosa se suma el soroll intern de la coalició de Govern. És per això que Sánchez necessita més que mai un PSOE fort, que transmeti missatges estimulants per mobilitzar els seus votants que, com es va veure el juny en les eleccions andaluses i s’aprecia en tots els sondejos, inclòs l’últim del CIS, es mouen entre el desànim i el desinterès, mentre el PP ha disparat les seves expectatives electorals amb el canvi de lideratge.