Com cada any en aquesta època, m’he exiliat a Cala Montgó. Des que farà cinc anys, gràcies al Vivales de Waterloo, va fer fortuna allò d’anomenar exili a deixar enrere la feina i dedicar-se a no fer res, a l’estiu em sento més català que mai. Que orgullosos estarien els meus avis, que van patir la guerra, si veiessin que el seu net s’exilia un mes cada any, amb hamaca a la platja i canyes al xiringuito.