Apostar per les idees, per Desirée de Fez

Fa uns dies es va estrenar a HBO Max la sèrie ‘The Rehearsal’, aquí titulada ‘Los ensayos’. És el més nou de Nathan Fielder, un dels creadors més brillants que ha donat l’audiovisual d’aquests anys. És, entre altres coses, el responsable de la magistral ‘Nathan for You’ (2013-2017), una sèrie de Comedy Central (menys coneguda del que tocaria) que estaria bé que alguna plataforma recuperés. I és el productor executiu de ‘How to with John Wilson’ (2020-), magnífica sèrie documental també disponible a HBO Max. No és gens fàcil explicar què és o de què va ‘Los ensayos’ sense tenir la sensació de trivialitzar-la. Corro el risc i m’atreveixo a dir que, entre un milió de coses, és una sèrie d’humor, amb certs recursos del documental i el ‘reality show’, que es qüestiona com seria la nostra vida si poguéssim assajar-la. El que sí que és fàcil és adonar-se’n, fins i tot només amb un capítol i sense necessitat de conèixer el treball previ de Fielder, que està feta per persones que realment manegen idees, que tenen enginy, que van a la seva, que observen la realitat des d’altres llocs i que defensen amb autoritat l’assaig i error. No utilitzo el plural per equivocació. És innegable que Nathan Fielder és un tipus brillant, que no hi ha tanta gent que manegi aquests conceptes, aquestes idees i aquests mecanismes per executar-los. Sobretot a ‘Los ensayos’, hi ha una línia directa entre ell i Charlie Kaufman (la influència de ‘Synecdoche, New York’ és claríssima), potser el millor exponent viu d’aquesta visió alhora complicada i extremadament lúcida del món. No hi ha tants Nathan Fielder. No hi ha tanta gent així. Però la realitat és que n’hi ha, tot i que les seves idees no es converteixin en una sèrie de HBO Max, tot i que sigui molt poc probable que això passi. El que no hi ha tant, sobretot en una conjuntura com l’actual, és gent disposada a tirar endavant propostes com les de Fielder, a posar a l’abast de creadors així de singulars els recursos necessaris per portar a terme les seves idees. D’aquí l’ús del plural. Quan apareix una sèrie com ‘Los ensayos’ o ‘How to with John Wilson’, l’atenció va directa als seus autors perquè són persones realment brillants que ens venen amb una cosa que (per bé) ens creua els cables. Però just en un moment com aquest, és especialment necessari recordar que, perquè aquestes coses passin, no n’hi ha prou que hi hagi gent brillant al món. També hi ha d’haver gent que, a més d’adonar-se’n de com en són de brillants aquests creadors (advertir que brillant és Nathan Fielder no té cap mèrit), consideri que s’hi ha d’apostar i decideixi produir-los una sèrie, una pel·lícula o el que sigui. I la veritat és que no n’hi ha tanta. A més d’una prova més que hi ha gent increïble concebent sèries i pel·lícules, ‘Los ensayos’ hauria de ser un recordatori de com és d’important fer-los realment cas, de com és de necessari produir-los i no limitar-se a reconèixer que increïbles són i, a l’hora de la veritat, acabar tirant endavant les propostes de sempre, dels mateixos i, en general, molt més simples i intercanviables.

Apostar per les idees

No n’hi ha prou que hi hagi creadors brillants. També hi ha d’haver gent que decideixi produir-los una sèrie, una pel·lícula o el que sigui i no limitar-se a reconèixer que increïbles que són

El més llegit