M’agradaria saber si les frases ocurrents, els acudits que volen ser graciosos i els gestos que volen ser atrevits, protagonitzats pels polítics quan parlen a la militància o en seu parlamentària, són fruit de la improvisació i l’eufòria del moment o responen a un guió que algú ha pensat perquè el polític en qüestió pugui impactar l’auditori en un moment de glòria mediàtica. Hi ha, per descomptat, els que han nascut per a l’espectacle, com Gabriel Rufián. Me l’imagino al seu escó, abans de pujar a la tribuna d’oradors, mentre juga amb les tres bales vermelles que després col·locarà cerimoniosament al faristol per denunciar el cas de la frontera de Melilla. Me l’imagino acariciant les bales a la butxaca de l’americana com ho feia Humprey Bogart amb aquestes tres boles de ferro en ‘El motí del Caine’. És igual el que va dir abans o després: segur que vivia obsessionat pel moment culminant.