L’any 1969, es va dur a terme un experiment que consistia a abandonar un cotxe, amb les portes obertes, en un barri conflictiu de Nova York. Al cap de poques hores, no en quedava pràcticament res. Van fer el mateix a Palo Alto, a Califòrnia. Durant una setmana, el vehicle va romandre intacte. Després, van decidir trencar els vidres i abonyegar la carrosseria. Va passar el mateix que havia passat al Bronx. De l’experiment, els professors James Wilson i George Kelling en van extreure una reflexió que van anomenar “teoria de les finestres trencades”. Ens ve a dir que el deteriorament d’una part (per ínfima que sigui) dels béns que hi ha al carrer, mobles o immobles, genera un augment progressiu de les conductes incíviques i, doncs, una escletxa en la convivència.