Tal qual. Viatjar em sembla un conyàs dels grans. Sempre m’ho ha semblat. I no m’estic referint al fet de visitar un lloc més o menys llunyà al nostre, sinó al fet de transportar-se. En realitat hauria de dir que la transportació és un conyàs i més en aquesta època de l’any en què sembla que qui no viatja és un desgraciat. ¿No coneixes tal o tal lloc? És la pregunta de sempre i que un ha d’anar esquivant per no haver d’explicar que viatjar li sembla un horror. Que quedi clar que em refereixo a la manera de transportar-nos que tenim el 95% dels mortals, perquè alguns disfruten de mitjans de transport privat, i això ja és una altra cosa.