La crisi del govern italià no arriba per casualitat. Al marge de les maniobres dels seus socis, la càrrega de profunditat té molt a veure amb el descontentament després de la successió de crisi que han posat de manifest la falta d’un horitzó on retrobar esperances. La inflació desbocada, la capacitat minvant d’amplis sectors que comencen a qüestionar com fer front a costos bàsics de la vida, són darrere de la falta de confiança. Les aigües revoltes conviden el populisme. No hi ha millor moment que quan la desesperança estreny. D’aquí que des de l’esquerra radical del Moviment 5 Estrelles a la ultradreta de Mateo Salvini o els Germans d’Itàlia, demanin eleccions i deixin caure el govern de Mario Draghi. Les enquestes a Itàlia donen bons resultats als populismes, ja siguin d’esquerra, ultraconservadors o nacionalistes. Tot i que sembla l’opció més probable, Draghi mesurarà aquesta setmana les pròpies forces abans de confirmar si definitivament se’n va. En tot cas, la inestabilitat serà la constant a Itàlia hi hagi o no eleccions anticipades.