Sempre m’ha agradat aquesta dita, que reivindica anomenar les coses pel seu nom. I la veritat és que les coses no són tan complicades com de vegades pensem. Aquests dies, per exemple, hem confirmat que existeixen receptes progressistes per intentar capejar el temporal econòmic. Poden agradar més o menys; però haver-n’hi, n’hi ha. Són, simplement, mesures que prioritzen la protecció als més febles tot i que els dubtes sobre la seva efectivitat i les desesperants baralles internes en el si del Govern els hagin posat sordina. També ens ha quedat clar que els gegants de l’economia, siguin bancs, elèctriques o petroleres, solen tenir alguna mena d’atròfia muscular que els dificulta arremangar-se quan es tracta de compartir danys en una crisi.