Els aragonesos tenen la millor paraula de l’univers, ‘zarrio’, per definir les robes sense llustre que porten segles oblidades a l’armari i, per extensió, aquells trastos que a força d’ignorar-los han perdut el sentit. Això mateix estic fent, posar ordre a casa, desfer-me de trastos, andròmines i quincalles, engolida per la xafogor. Res a veure amb el rotllo talibà de Marie Kondo, sinó pur sentit comú: ¿per a què vull 56 punts de llibre si no puc llegir 56 llibres alhora? Pots buits de melmelada, targetes de presentació, imants de nevera horribles, una radiografia de l’astràgal, cintes VHS, un pal que vaig recollir en una excursió al naixement del riu Pitarque... Me’l vaig emportar per pintar-lo de verd perquè tenia forma de caiman, però aquí segueix impertèrrit, gairebé deu anys després, sent tan sols això, un pal de color fusta. Vaig aventurar que el xafarranxo duraria un parell de caps de setmana a tot estirar, però la tardor m’enxamparà fent dissabte existencial, calaix per calaix. Tinc pànic de l’escriptori i voltants. Els maleïts papers.
Ritus estiuencs | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La tasca de buidar els calaixos
En el procés de fer dissabte, els objectes, trastos i andròmines agafen vol espiritual

Una vida val 800 euros als Encants
El més llegit
- Ferran Adrià desvela a 'Col·lapse' la frase que li va dir Xavi Hernández: "Se'm va quedar sempre al cap"
- Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya
- BCN traurà a concurs la Torre Ona de Glòries abans de final d’any
- Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- ¿Com afectarà Catalunya la guerra comercial?: 1.000 milions d’euros en vendes, menys contractacions i vi i oli més barats