Mentre llegeixo un article del diari desplegat sobre la taula de treball, la meva mà dreta es desplaça a cegues a la recerca de la tassa de te, de la qual intento fer un glop. La meva mà no té ulls, però coneix el recorregut, calcula les distàncies i distingeix les formes. En aquesta ocasió, ha arribat on s’hauria de trobar la tassa, però no hi ensopega. Jo no aparto la vista del diari per no interrompre la lectura de l’article. Confio que la mà trobarà de seguida el que busca. Malgrat això, passada una desena de segon, el que toquen els meus dits són uns altres dits petits, com de nadó. Sobresaltat, abandono l’article, dirigeixo la mirada cap al lloc dels fets i no veig res més que la tassa. ¿Llavors? ¿Potser la meva mà ha tingut una al·lucinació?
A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Buscar i trobar
Em va venir a la memòria un incident de la infància: un dia en què tenia febre, vaig notar que les plantes dels meus peus eren tocades per les plantes d’altres peus

Temes:
El més llegit
- El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Agonia comercial en mercats de la província de BCN
- Els mals hàbits dels ‘boomers’ desafien el sistema de salut
- El tardeig s’expandeix per locals de tot tipus amb (i sense) permisos d’Interior i amb queixes de l’oci a Catalunya
- L’Iran apel·la a la diplomàcia i Israel mata dos caps