L’excusa més utilitzada per determinats partits polítics espanyols i per gran part dels qui els donen suport per no complir el mandat constitucional, moral i fins i tot evangèlic (honraràs els morts) i rescatar de cunetes i fosses comunes els més de 100.000 espanyols que s’hi mantenen des de la Guerra Civil i la Dictadura franquista és que cal deixar de mirar cap enrere, perquè ja ha passat el temps i l’únic que ens ha d’importar és el futur. És el mateix argument que utilitzava l’alcalde de Matiora a la pel·lícula del rus Elem Klimov ‘Adiós a Matiora’ quan, per convèncer els habitants del seu llogarret que havien d’acceptar la construcció de la presa i marxar, els deia: «¿On tenim els ulls, a la part davantera del cap o a la posterior?... A la davantera, ¿no?... ¿I per què?... Doncs molt fàcil: perquè hem de mirar cap endavant, no cap enrere». Més o menys era el que deia l’obedient (a les autoritats soviètiques) alcalde de Matiora als seus veïns i més o menys és el que ens venen dient als espanyols des que vam començar a viure en democràcia els partits polítics de la dreta per no abordar el problema dels desapareguts de la Guerra Civil i la Dictadura, que continuen al mateix lloc on eren gairebé mig segle després que finalitzés. Cosa que no els impedeix reclamar alhora reconeixement i justícia per als assassinats pel terrorisme etarra, que, tot i que per menys temps, també formen part del passat d’aquest país, per sort. Per a determinats partits de la dreta espanyola el que val per a uns morts (mirar cap enrere i demanar justícia) no val per als altres, sembla.