De vegades, les pors i els enemics diuen més d’algú que els seus amics, aliats i esperances. Se sabia, més o menys, que des de la seva irrupció com articulació política del 15-M Podem preocupava, irritava i fins i tot espantava certs sectors econòmics i polítics del país. Una por, per exemple, que no podem dir que hagi causat Vox quan va experimentar un auge polític similar. Dit pel broc gros: no és aventurat afirmar que a la banca, o als sis  grups de construcció que recentment han sigut multats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els fa més por Podem que Vox. En canvi, a minories de diferent pelatge (LGTBI, joves urbans, professors de ciències polítiques de la Complutense...) els fa més por Vox que el partit que va liderar (o lidera, és un embolic) Pablo Iglesias.