’Ens hem begut l’enteniment’

Vostès ja em coneixen, així que ho diré en la primera línia perquè, almenys, així, d’entrada, tot quedi molt clar i el que vingui a continuació no es malinterpreti, cosa que, arribat el judici final, en el qual ja ens trobem, tot i que em temo que la sang no arribarà al riu, és molt important. El que escriuré de sobte és que, com va dir l’inigualable Groucho Marx: «Mai pertanyeria a un club que admetés com a soci algú com jo». És a dir, que quan penso en aquest pom, ja trio, que continua defensant la realització de la Superlliga (es diu, compte amb la grandiloqüència de la societat: European Superleague Company S.L.) no em fa cap il·lusió ser a prop d’ells. Són part dels més poderosos (Reial Madrid, Barça, que continua sent immens, sí, i Juventus, ja que els altres nou s’han mig esborrat), però no m’agraden. I punt. A partir d’aquí, deixin-me que els digui que em sembla realment de bojos, tot i que en els temps que vivim, tal com està el món, tal com està la justícia, fins i tot aquest grandiloqüent Tribunal Europeu de Justícia, em sembla, seriosament, esperpèntic que hagi arribat a judici un tema que és clar com l’aigua, més vell que el fil negre: sentenciar si la UEFA i la FIFA tenen o no el monopoli d’autorització i organització de competicions internacionals de futbol. Però, seriosament, ¿som tontos? ¿Som idiotes? ¿Se’ns n’ha anat, de veritat, l’olla? Com diem els catalans, ens hem begut l’enteniment? No sé què decidiran aquests saberuts jutges, ni quina serà la sentència, però està clar, transparent, cristal·lí que la UEFA i la FIFA tenen un monopoli que els va de meravella. ¿A tots? Doncs sí, a tots, però ara hi ha una part que creu que a ells els pot anar millor. I punt. Però dubtar que viuen en monopoli és de riure, seriosament. Dimensió europea La Superlliga pot ser torpedinada, potser, per molts flancs, però si vostès llegeixen les paraules llançades al tribunal per Fernando Irurzun, representant d’A22, empresa que promou la Superlliga, comencessin a tenir dubtes que Florentino Pérez i els seus dos amics (els que li queden) puguin perdre, tot i que tots diuen que perdran. «Si parlem d’un suposat model europeu i ens fixem en altres esports», va assenyalar sàviament Irurzun el primer dia de judici, «la conclusió és que majoritàriament l’organització de competicions professionals de clubs no la porten a cap les federacions internacionals», va afegir Irurzun. «Així és en el ciclisme, el bàsquet, el motociclisme, l’automobilisme, el pàdel, el golf, el tennis... En el rugbi, un torneig de seleccions com el Sis Nacions és organitzat per una empresa participada per un fons d’inversió. La UEFA prefereix parlar del seu model europeu perquè la seva posició té poc a veure amb la dimensió europea. Anem al ciclisme: ¿És el Tour de França contrari a la dimensió europea de l’esport perquè l’organitza una empresa i té dret a convidar alguns dels equips participants per motius diferents del mèrit esportiu?». Doncs això, de bojos.

El més llegit