Pedro Sánchez, a debat

Pedro Sánchez s’enfronta aquesta setmana al seu primer debat de l’estat de la nació, en realitat, el seu primer debat d’aquesta naturalesa i el primer que se celebra en set anys. Senyal que, malgrat totes les excepcionalitats viscudes els últims anys, s’està recuperant el normal funcionament de les institucions. Ara només quedaria renovar els òrgans institucionals, en particular el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional, i la normalitat seria completa. Mentrestant, Sánchez aborda el debat en un moment complex i amb diversos fronts oberts. Un escenari econòmic espinós, una relació amb Podem sempre enverinada, una majoria parlamentària incerta, amb el front català petrificat, i un PP reforçat. La situació econòmica, com a conseqüència de l’augment continuat de preus i malgrat l’increment de l’ocupació habitual en temporada estival, és incerta, i les perspectives a partir de setembre no són gens encoratjadores. Ja hi ha fins i tot qui alerta del risc d’estagflació. Just després de les eleccions andaluses Sánchez va aprovar un paquet de mesures dirigides a mirar de minimitzar els efectes de la inflació, atribuïda a la guerra a Ucraïna, i s’espera que en el debat se n’anunciïn més que serveixin per consolidar el gir esquerrà. De moment, no sembla que serveixin per contenir els preus, per això la part socialista del Govern ja ha plantejat la necessitat d’un pacte de rendes que freni l’alça dels salaris, davant el qual els sindicats fan poc soroll i es mantenen expectants, qui sap si per afinitat ideològica o per responsabilitat, igual com la ministra de Treball. La relació amb Podem i amb els objectes polítics derivats sempre és complexa, com demostra l’última topada a propòsit de l’increment de la despesa militar acordada en la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid. I més que ho serà a partir d’ara, en ple procés d’escolta i de construcció de Sumar, el nou projecte de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, que pot tenir un efecte doblement desestabilitzador. D’una banda, enervant la competència entre les ministres d’aquest espai i, de l’altra, incentivant les seves reticències a assumir la factura de la crisi, tot i que probablement sense anar més enllà dels escarafalls. L’aparador de la vicepresidència sembla massa preuat com per fugir a l’estil Pablo Iglesias. El debat haurà de servir per exhibir un full de ruta que permeti garantir el suport de la resta de socis parlamentaris, sense els quals els Pressupostos del 2023 perillen. L’atenció prioritària de centra en Esquerra Republicana, molt ofesa des de l’esclat del cas Pegasus, a qui ja des de fa setmanes s’està mimant i a qui s’intenta atraure de nou per mitjà de la reactivació de la taula de diàleg. Aquest divendres mateix es reuniran el president del Govern i el de la Generalitat per escenificar un desglaç que servirà al PSOE per aplanar el camí a l’aprovació del pressupost i a ERC per reafirmar davant Junts per Catalunya, que aquest cap de setmana celebra la segona part del seu congrés, que la seva aposta estratègica és la correcta. El PP acudeix al debat reforçat després de la victòria popular a Andalusia, cosa que, juntament amb algunes enquestes, està alimentant les expectatives d’un canvi de cicle en la política espanyola, una cosa que només es veurà confirmada en les eleccions del maig. Però el seu nou líder, Alberto Núñez Feijóo, al no ser diputat, no podrà enfrontar-se amb Pedro Sánchez, que serà replicat per Cuca Gamarra. Una anomalia que restarà morbo al debat i deixarà a Sánchez tot l’espai mediàtic. El PP, no obstant, no té pressa. Per això aquest no serà un debat sobre l’estat de la nació, serà un debat sobre l’estat de Sánchez, que s’encoratja en les adversitats, i tot i que arriba al debat debilitat, amb la cimera de l’OTAN com a única alegria, en sortirà reforçat i havent amarrat la legislatura i acontentat els seus aliats. Però una cosa és guanyar aquest debat parlamentari i una altra guanyar al carrer, sobretot tenint en compte que segons les dades de l’últim baròmetre del CIS, als ciutadans Feijóo ja els inspira més confiança que Sánchez.

Pedro Sánchez, a debat

El president aborda la cita en un moment complex: un escenari econòmic espinós, una relació amb Podem sempre enverinada, una majoria parlamentària incerta i un PP reforçat

El més llegit