Dilluns, 13 de juny. Al bus. Una noia porta una bossa de tela penjada a l’espatlla, una ‘tote bag’ amb una frase estampada: «‘Mi fantasía textual es que me comas y punto’». Vaig camí de la gestora perquè m’ajudi amb la renda, després d’haver-me passat la tarda de diumenge sumant les felices factures de l’autònom. Els noms que apareixen als rebuts dels taxis podrien ser personatges de novel·la: Willman Soto Palomino, Nemesio Torralbo Gavilán, Hussain Bibi Tasaddaq, José Manuel Manchado Alcudia... ¿Quins secrets deuen guardar?
Dietari de l’espera | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El llit com a opi de les masses
Sobre vídeos íntims, la desprotecció a internet, les addiccions sexuals i la caiguda de Boris Johnson
Temes: