Que Rafa Nadal guanyi o perdi a Wimbledon ja ha entrat en la dimensió del «què importa». No és igual, exactament: animem i desitgem la seva victòria perquè el seu triomf és més col·lectiu que el del país que representa o l’aficionat de tennis global. Cada punt que arrenca amb la seva raqueta és una derrota al pas del temps que ens crema una neurona més, que ens dibuixa una arruga nova, que ens diu que som més a prop del declivi del nostre potencial, del punt a partir del qual tot sembla un pendent avall sense fre.