No només ho sap gairebé tot sobre Barcelona, sinó que ho sap explicar de meravella. Lluís Permanyer acaba de rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural i com sol dir-se, la sorpresa no és que se li hagin donat el premi, sinó que no el tingués fa dècades. Es va posar a estudiar Dret per ser diplomàtic i poder escapar-se de Barcelona, ciutat que odiava en aquell moment pel seu asfixiant franquisme. Però mentre arribava l’ocasió, va començar a exercir de periodista, primer a ‘Destino’ i després a ‘La Vanguardia’. La seva tasca des de llavors ha sigut impecable en dos aspectes, d’una banda com a historiador, omplint milers de fitxes amb els seus descobriments, per després anar-los bolcant en llibres, articles o programes de televisió. Però de l'altra, exercint de rigorós analista de la seva ciutat. El seu retrovisor històric no li ha impedit, al contrari, li ha donat ales, per disseccionar la realitat present i denunciar les seves fallades.