Com cantava Javier Krahe, una enquesta he fet al meu voltant, i els resultats són aclaparadors: en el meu entorn, la sensació és que bars i restaurants són sempre plens i que el servei és molt més lent per la falta de personal. És habitual veure bars encara amb terrasses-covid i taules a l’interior a què només donen servei un empleat a la cuina i un altre per a la barra i les taules. Sens dubte el cambrer no dona més de si i l’espera és més gran de la recomanable. Les dades indiquen que els resultats de la meva petita enquesta no van tan desencaminats: el sector de l’hostaleria busca cambrers però no els troba malgrat que a Catalunya 13.000 consten registrats en les oficines d’ocupació. Igual explica aquesta descompensació el fet que en el període entre crisis (2008-2020) el sou d’un professional de l’hostaleria hagi passat (segons dades de l’INE) de 997 euros al mes a 1.009 (en 14 pagues), la qual cosa, descomptada la inflació en aquest període, comporta una pèrdua de poder adquisitiu del 14,1%. Si a això s’hi afegeixen els horaris i les condicions de treball, sembla ser que a molts no els compensa.