covid-19, normalitzar la «nova normalitat»

Impressionantment la descripció molecular del SARS-CoV-2 es va aconseguir en setmanes i les primeres vacunes, en menys d’un any després dels primers casos de covid-19. Però tot i que la medicina cada vegada és menys art i més ciència, continua tenint un grau d’incertesa que evidentment és més important en fenòmens nous i especialment poblacionals, ja que intervenen factors biològics, conductuals, logístics i politicosocials. Ja sigui per ignorància o per interès, durant el principi de la pandèmia algunes de les declaracions de polítics, experts o aspirants a ser-ho, ara fan envermellir més d’un. Entre el mites que van circular destaquen que al virus la «caloreta estiuenca» li senta fatal i que una vegada aconseguit un determinat percentatge de població infectada naturalment o vacunada, la immunitat de grup frenaria la propagació. L’onada de l’estiu del 2021 ja va demostrar que el SARS-CoV-2 no fa vacances i tant li fa el fred que la calor. L’aparició de les recents subvariants B.1.4 i B.1.5 de l’òmicron, més transmissibles que les anteriors, i sobretot amb capacitat d’escapar-se de la protecció que hauria d’induir la infecció o la vacuna, explica el gran nombre de persones que es tornen a infectar i demostra que la immunitat de grup no serà suficient per mantenir el nombre de noves infeccions per sota d’un nivell acceptable. Per aconseguir-ho serà necessari utilitzar de forma continuades totes les mesures farmacològiques i no farmacològiques disponibles. És important, primer perquè malgrat que aquestes variants en una població vacunada són menys virulentes que les anteriors, continuen tenint un impacte rellevant en la morbimortalitat de persones vulnerables (immunosuprimides, amb comorbiditats o edat avançada); i segon, per preservar la funcionalitat del sistema sanitari que ha de continuar donant servei al conjunt de la població. En aquests moments a Catalunya hi ha més de 2.000 pacients ingressats i una mitjana de 75 defuncions setmanals directament o indirectament relacionades amb la covid-19. Les vacunes, malgrat la fuita immunològica, continuen prevenint casos greus, però fins que no hi hagi fàrmacs o vacunes més efectives per evitar la infecció i les seves pitjors conseqüències (que inclouen la malaltia greu i mort, però també el misteri de la síndrome de la covid persistent), cal creure’s i utilitzar les mesures no farmacològiques que tenim a l’abast: ventilació, poca densitat de gent i mascareta. Les actuals recomanacions del Departament de Salut obliguen a utilitzar la mascareta en transports públics, espais sanitaris i farmàcies; però al metro l’altre dia vaig comptar que 4 de cada 10 passatgers no la portaven. L’estiu és temps de trobada i de festa i les interaccions socials dins i fora de la família augmenten exponencialment. Com ha dit el Departament de Salut, amb l’actual circulació del SARS-CoV-2, és aconsellable també l’ús de la mascareta en concentracions als interiors, per part de les persones vulnerables i aquelles que hi estan en contacte. El més efectiu per canviar una conducta és la percepció imminent de risc personal. En el cas del SARS-CoV-2 és obvi que no és suficient, cal entendre a més que la protecció personal és part de la salut de tots i especialment dels més febles i per això, a part del bé comú com a valor –desgraciadament més consolidat en altres cultures que en la nostra–, fa falta també desvincular la mascareta de qualsevol simbologia ideològica i crear el corresponent estat d’opinió social, com s’ha fet amb altres temes com el tabac. Algunes cultures orientals, ja abans de la covid havien incorporat l’ús de les mascaretes en moltes situacions quotidianes. Passarà l’estiu i arribarà la tardor, tradicionalment un moment per vacunar-se de la grip i de nou del SARS-CoV-2. Ja veurem quines sorpreses ens té reservades el virus, però segur que haurem de surfejar més onades i més val que no siguin gaire altes. Des de la humilitat pel que no sabem, però des de l’assertivitat del que sabem, hem d’aconseguir fer compatible l’ús efectiu de les mesures no farmacològiques, amb el bon funcionament social i econòmic del país. És a dir, fer normal «la nova normalitat». No serà igual, però serà normal.

El més llegit