Ningú esperava que Nadal abandonés Wimbledon. Ningú ho esperava perquè ningú creia que la lesió abdominal fos greu. És el que passa quan et passes la vida queixant-te: quan en tens motius de veritat, no et creuen. Personalment m’encanta que Rafa Nadal guanyi, donaria el que fos perquè mai perdés un partit. No és que sigui amic meu, ni tan sols ens coneixem, o sigui que m’hauria de ser igual Nadal, Djokovic o Fomin, que és uzbek i és al lloc 404 de l’ATP. L’únic tennista que alguna vegada em va despertar interès va ser Nastase als anys 70, i això perquè es prenia el tennis –i intueixo que la vida– a broma, com està manat en tots dos casos. Si m’agrada que guanyi Nadal és per una raó egoista: perquè així m’estalvio les seves excuses posteriors.