Com a fill d’un mestre d’escola amb família nombrosa que va estudiar el Batxillerat gràcies a una beca (sense la beca no hauria pogut estudiar), no puc menys que meravellar-me davant l’última fantasia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, aquesta dona que sembla arribada d’una altra galàxia, d’aprovar beques per a fills de famílies amb ingressos de fins a 180.000 euros que, a més, estudiïn en escoles privades. ¿Qui en dona més?, ens hauríem de preguntar aquí i deixar la resta de l’article en blanc, ja que és impossible fer cap consideració normal. Però és que no ha sigut només la presidenta de Madrid, de la salut mental de la qual molta gent comença ja a tenir dubtes (jo no: crec que és normal, fet que és pitjor), la que pensa que amb els diners de tots s’ha d’ajudar els rics que puguin pagar als seus fills els seus estudis en escoles de rics. La direcció nacional del seu partit en bloc ha sortit en la seva defensa, fins i tot dient el seu portaveu en el Parlament que amb uns ingressos anuals de 100.000 euros s’és de classe mitjana. Jo que pensava que ho era m’he quedat desinflat. L’argument que dona la presidenta de la Comunitat de Madrid per justificar la seva sorprenent mesura (no se’n coneix a Europa cap d’igual) és que la llibertat ha de ser igual per a tothom. I ho explica: si tots els madrilenys tenen dret a elegir l’escola que volen per als seus fills, seria discriminatori que els que elegeixen una escola privada no tinguin els mateixos drets, en aquest cas l’accés a una beca, que els de l’ensenyament públic. Torno a dir allò d’abans: a partir d’això hauria de deixar la resta de l’article per escriure, ja que és impossible dir una cosa coherent.