Des de fa un any, a Espanya és legal demanar una mort assistida, després d’haver superat uns quants tràmits administratius i mèdics. Les primeres eutanàsies de què tenim notícia ens parlen de dos aspectes significatius. Per un costat, la placidesa amb què el pacient afronta aquest últim pas, conscient de la decisió i guionista dels últims instants. Per un altre, l’alta responsabilitat del metge, convençut d’haver contribuït a l’enaltiment de la dignitat humana, però alhora immers en un neguit raonable, perquè no actua d’esma o mecànicament, sinó sabent que la seva intervenció és crucial, definitiva, irreversible.
Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Respondre dels actes o morir abans
¿Algú pot imaginar que qui desitja morir ho fa perquè pensa que així evitarà un judici?
Temes:
El més llegit
- Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills
- El Barça es fa trampes
- Marta Carmona: "Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà
- La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil