Boris Johnson és des de fa mesos l’encarnació britànica de l’ànec coix (‘lame duck’), apel·latiu que s’aplica als Estats Units al president en els dos últims anys del seu segon mandat, quan fins i tot els seus el consideren una figura política amortitzada perquè no pot presentar-se a la reelecció. Com l’interessat ha dit al donar curs a la seva dimissió com a líder del Partit Conservador, «ningú és indispensable en la vida política», però ha sigut precís que una cinquantena de membres del Gabinet i adlàters hagin tocat el dos perquè arribés a aquesta vella conclusió. Podia haver avançat el comiat molt abans d’haver prestat atenció a la història, als finals de carrera de Margaret Thatcher i Theresa May, que malgrat superar al seu dia sengles mocions de confiança del seu partit, com és el cas de Johnson, van veure tan erosionada la seva capacitat per controlar el desenvolupament dels esdeveniments que van acabar dimitint.