Boris Johnson és des de fa mesos l’encarnació britànica de l’ànec coix (‘lame duck’), apel·latiu que s’aplica als Estats Units al president en els dos últims anys del seu segon mandat, quan fins i tot els seus el consideren una figura política amortitzada perquè no pot presentar-se a la reelecció. Com l’interessat ha dit al donar curs a la seva dimissió com a líder del Partit Conservador, «ningú és indispensable en la vida política», però ha sigut precís que una cinquantena de membres del Gabinet i adlàters hagin tocat el dos perquè arribés a aquesta vella conclusió. Podia haver avançat el comiat molt abans d’haver prestat atenció a la història, als finals de carrera de Margaret Thatcher i Theresa May, que malgrat superar al seu dia sengles mocions de confiança del seu partit, com és el cas de Johnson, van veure tan erosionada la seva capacitat per controlar el desenvolupament dels esdeveniments que van acabar dimitint.
Article d’Albert Garrido Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Boris Johnson, ànec coix
S’ha afanat a cultivar una imatge, barreja d’extravagància i afició al ‘coup de théâtre’, des de la campanya del referèndum del Brexit, i molt més a partir de la victòria electoral per majoria absoluta del 2019

Temes:
El més llegit
- Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Un bacteri podria causar 12 milions de càncers gàstrics
- ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- "Si et conviden a un sopar, no portis vi"