No és aquest el lloc per ponderar l’abast ni el grau de realisme de les ambicions polítiques que han portat Sandro Rosell a posar aquests dies en marxa una vistosa campanya de promoció personal, tot i que he de confessar que el meu sentit aràcnid comença a enviar alertes cada vegada que topa amb una iniciativa de gestió pública basada en la premissa «amb un grup d’amics i companys ens vam dir que havíem de fer alguna cosa».