Arenas movedisses | Article de Jorge Fauró Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La vida mereix un homenatge

Els éssers humans mantenen una estranya relació amb la mort, des de l’assassí que es pregunta què se sent al matar fins a l’imprudent que juga amb la possibilitat de morir

EFE / Biel Aliño (Efe)

El presumpte assassí en sèrie Jorge Ignacio P.J., acusat de tres assassinats consumats i jutjat aquests dies a València per la mort de la jove Marta Calvo, ha negat en el judici que ell la matés, que «l’únic que volia era passar una bona estona». Per molt deduïble que sembli, mai sabem si aquest tipus d’argumentacions apunten al moment anterior al crim –aquest cas en concret té implicacions sexuals– o al durant; si l’estona bona que volia passar el presumpte autor es correspon a abans de matar-les o mentre les assassinava. Alguns casos escapen l’àmbit forense per endinsar-se de ple en la psiquiatria, que des dels seus inicis com a ciència mira d’esbrinar quines raons fosques conviden un ésser humà a matar per plaer o a formular-se la terrible pregunta de què se sent al matar. Per desgràcia, molts miren de respondre’s a si mateixos portant-ho a la pràctica.