Quan no t’agrada res, i és estrany que coincideixis amb opinions alienes –gairebé sempre equivocades, d’altra banda–, es fa impossible el descans. Portar la contrària, perquè és la teva naturalesa, consumeix les 24 o 25 hores del dia. Tot va bé, i de sobte estàs raonant sobre per què és millor no moure una mica el sofà a la dreta, o no posar tanta sal al menjar, o no escoltar tal bírria de música o no aparcar el cotxe de morro. En els pitjors moments, tot i que et trobis sol, i al voltant regni el silenci, al teu cap es desferma un huracà en el qual dones voltes a què respondràs si algú diu alguna cosa, no saps el què, però segurament erroni o forassenyat. Portar la contrària és superior a certes persones. No ho poden evitar. En realitat, ni s’adonen que ho refuten tot. Només els desconcertaria la coincidència. Són gilipolles, diguem-ne, i no volen saber-ho. No veuen que resulten repel·lents i odioses i que sovint estan envoltades de bellesa atresorada per d’altres.