El llenguatge de Sandro Rosell

Sandro Rosell té un discurs dialèctic molt propi, que s’ha mantingut inalterable amb el pas dels anys i de les vicissituds vitals que li han tocat en sort. Juga a dir una cosa i aparentar-ne una altra. En el més substancial del que pregona, hi ha sempre una adversativa. Es presentarà a les eleccions de l’Ajuntament de Barcelona (presumiblement), però no entra en política. Votaria a favor de la independència si hi hagués un referèndum, però si guanyés el sí, marxaria de Catalunya. Va agitar una acció de responsabilitat contra la directiva que el va precedir al FC Barcelona, però a l’hora de la veritat va votar en blanc. Aquest llenguatge tan característic l’hem redescobert amb les entrevistes que ha concedit a aquest diari i a l’emissora pública. Algunes idees velles les pronuncia com a noves i algunes reflexions simples les ven de genialitats. Totes tenen el component en comú de la dissimulació, del sí però no, allà la pedra i aquí la mà. I així es presenta sempre com a algú diferent, que ho és, perquè la seva especialitat sempre ha sigut la persuasió de la distància curta. El valor A Rosell costa ara discutir-li assumptes d’historiografia barcelonista. ¿Que diu que el seu Barça va ser el millor de la història? ¿Que Guardiola no se’n va anar pel desgast amb l’àrea presidencial? Debats molt insignificants després de l’atropellament institucional a què va ser sotmès. Al cap i a la fi, la conspiració que el va portar i el va retenir a la presó, com s’ha anat explicant en aquest diari, resulta massa insidiosa. Qui això escriu el va veure sortir de la porta del jutjat quan es va decretar la seva llibertat i abraçar-se als seus amics i la seva molt agradable família que l’esperaven en un passadís de l’Audiència Nacional. Una impactant escena d’emoció i llàgrimes. Però tot això, tota la injustícia, la mateixa presó, no el deslliuraran dels retrets que arrossega des de la seva etapa presidencial. Només va fer falta veure els comentaris llegits en xarxes socials després de les seves entrevistes. Vulgui o no anomenar-ho així, es disposa a entrar en política, terreny en el qual no es regalen flors. Fa falta molt valor després de tot el que ha passat.

El més llegit