Sandro Rosell té un discurs dialèctic molt propi, que s’ha mantingut inalterable amb el pas dels anys i de les vicissituds vitals que li han tocat en sort. Juga a dir una cosa i aparentar-ne una altra. En el més substancial del que pregona, hi ha sempre una adversativa. Es presentarà a les eleccions de l’Ajuntament de Barcelona (presumiblement), però no entra en política. Votaria a favor de la independència si hi hagués un referèndum, però si guanyés el sí, marxaria de Catalunya. Va agitar una acció de responsabilitat contra la directiva que el va precedir al FC Barcelona, però a l’hora de la veritat va votar en blanc.