Durant l’esprint final del curs, al cansament acumulat s’hi han de sumar unes últimes jornades intensificades amb les criatures ja de vacances, la calor i els dies llargs que no conviden a dormir precisament. Ja comença a venir de gust asseure’s còmodament i mirar, escoltar, deixar que passi el temps i disfrutar, per què no, de la feina d’altres. Algú ha fabricat la gandula on ara estàs assegut, algú ha cuinat el pollastre a l’ast que menjareu aquest migdia, algú ha netejat la platja on ara prens el sol i algú ha escrit, potser traduït i corregit el llibre que estàs a punt d’obrir. Crec que és un bon exercici de consciència parar-se, tot i que sigui només un segon, i pensar com les coses no es materialitzen del no-res, abans de deixar-se endur pel plaer de simplement estar, passar pàgines o llepar-se els dits.