Ofensiva ultraconservadora: ¿què vindrà després de la retallada de drets als EUA?

Ja sabíem que els EUA no eren el país de les llibertats que ens han intentat vendre sempre. La democràcia, quan no va acompanyada de polítiques que redueixin les desigualtats, no pot ser democràcia. Ara bé, la sentència del Suprem de fa uns dies que deixa en mans dels estats la potestat de prohibir el dret a l’avortament deixa clar, negre sobre blanc, com el país que durant molts anys ha pretès ser un exemple de llibertat vivia i viu en una doble moral permanent. Les llibertats només ho són als EUA sempre que la ciutadania visqui d’acord amb els valors morals (i sobretot religiosos) dels poders polítics. Sabem que el fet que la Constitució dels EUA no pugui garantir el dret a l’avortament arreu del país no és menor. És directament una retallada d’un dret que –amb matisos– ja estava consolidat. Sabem també que aquesta decisió és una hipocresia. Les desigualtats socials tenen sempre una incidència directa en la retallada de drets de la ciutadania i, més concretament, en el dret a l’avortament. Qualsevol dona que tingui la capacitat econòmica per avortar podrà continuar fent-ho. Pot desplaçar-se a un altre estat o fora del país i avortar. Igual que els rics evadeixen impostos, tot i que la llei ho prohibeixi. El control sobre la vida de les persones amb pocs recursos econòmics sempre és molt més gran per part dels mecanismes tecnocràtics de l’Estat. És sobretot per això que la democràcia nord-americana és un frau. Que les persones no puguin exercir tots els seus drets de ciutadania –com votar– perquè són considerades il·legals (com a Espanya, per exemple), o el fet que la situació econòmica determini l’exercici dels drets d’unes persones davant d’altres (com el dret a la vivenda o el dret a la salut) ens parla de països que no garanteixen la democràcia plena. L’impacte de la prohibició del dret a l’avortament en alguns estats posa les ciutadanes dels estats més conservadors dels EUA en una situació de molta vulnerabilitat per diversos motius. En primer lloc, perquè elimina la capacitat de decidir sobre els seus cossos i la possibilitat de ser mares o no. És l’estat el que decideix sobre elles i les seves opcions vitals. En segon lloc, perquè les seves vides corren molt més risc per la possibilitat que decideixin optar per un avortament il·legal, amb tot el que suposa per a les seves vides i per les possibles conseqüències legals. En tercer lloc, s’aprofundeix més en la feminització de la pobresa carregant de nou més responsabilitat sobre les espatlles de les dones en situació econòmica més precària i perpetuant la seva situació social. Els contextos que fan que les dones avortem han sigut, són i seran molt diversos, però en un món que –suposadament– està prenent consciència de la necessitat de la mirada feminista, obviar que les violències masclistes o la vulnerabilitat econòmica són dues raons importants per avortar –dues raons que, cínicament, s’invisibilitzen en aquesta decisió del Suprem– implica una voluntat clara d’establir polítiques neoliberals i classistes que aprofundeixen més en les desigualtats entre les persones, especialment entre les dones. Ara bé, el més important a assenyalar com a conseqüència d’aquesta decisió és el retorn del missatge que la vida i els cossos de les dones han de ser regulats i tutelats políticament. Que les dones –insisteixo, sobretot aquelles que no poden «saltar-se la llei» amb diners– manquen d’autonomia sobre si mateixes. I va més enllà: aquesta decisió torna a reforçar l’estereotip de la cura i la maternitat com la missió més important en la vida de les dones. Desgraciadament, els EUA no són un cas aïllat. Sabem que l’ofensiva ultraconservadora està creixent a Europa i que té un impacte molt alt en les vides de les dones. Sempre ha sigut un objectiu polític el control dels drets sexuals i reproductius de les dones. Així, el fet que els EUA donin un pas en aquesta direcció legitima els discursos de la ultradreta i contribueix a la gran mentida que significa parlar de la «defensa de la vida», com si el dret a l’avortament no fos una defensa de la vida i dels drets humans de les persones.

Ofensiva ultraconservadora: ¿què vindrà després de la retallada de drets als EUA?

Sempre ha sigut un objectiu polític el control dels drets sexuals i reproductius de les dones. El fet que els EUA donin un pas en aquesta direcció legitimael discurs de la ultradreta

El més llegit