Tot i que al senyor president del govern li devia semblar també inoportuna la mala ocurrència d’abalançar-se sobre la tanca de Melilla que dos milers de migrants van tenir, just mentre ell mirava d’escapar-se de les males notícies que li ofereix la realitat nacional envoltant-se de la flor i nata dels líders mundials durant la Cimera de l’OTAN celebrada a Madrid que ha sigut un gran èxit diplomàtic. Així es desprèn de les seves desafortunades declaracions inicials: «treball ben fet», matisades després quan va tenir coneixement de la trentena (?) de migrants morts en mans de les forces de seguretat marroquines. Una massacre. Gent que havia creuat el Sàhara en condicions infrahumanes per amagar-se als voltants de la ciutat espanyola a l’espera del moment oportú per llançar-se sobre les tanques que la protegeixen. El resultat ha sigut una tragèdia terrible, sens dubte motivada pel desig del Marroc d’agrair el canvi de postura recent del senyor Sánchez sobre el Sàhara mostrant diligència en el control de la immigració irregular i passant de fomentar-la a restringir-la... amb la mateixa tosquedat i sense que després se li hagin demanat explicacions (!).