Tanco els ulls i veig l’interior d’una vivenda on mai he estat. Hi deambulo per la curiositat de veure. No estic adormit, només amb els ulls tancats. No he posat cap voluntat a inventar aquest pis que es troba en una ciutat que desconec. Sembla deshabitat, tot i que tot respira ordre i neteja. Obro un calaix d’un moble de la cuina i veig un joc de coberts d’acer amb diversos compartiments per a les forquilles, les culleres, els ganivets... Brillen com si els haguessin passat una camussa. Em pregunto què hi faig allà i si a l’obrir els ulls tornaré al sofà de casa meva, on m’he ajagut per descansar, o em trobaré en aquesta casa desconeguda. La idea m’inquieta una mica, però reprimeixo la temptació d’aixecar les parpelles.