Tanco els ulls i veig l’interior d’una vivenda on mai he estat. Hi deambulo per la curiositat de veure. No estic adormit, només amb els ulls tancats. No he posat cap voluntat a inventar aquest pis que es troba en una ciutat que desconec. Sembla deshabitat, tot i que tot respira ordre i neteja. Obro un calaix d’un moble de la cuina i veig un joc de coberts d’acer amb diversos compartiments per a les forquilles, les culleres, els ganivets... Brillen com si els haguessin passat una camussa. Em pregunto què hi faig allà i si a l’obrir els ulls tornaré al sofà de casa meva, on m’he ajagut per descansar, o em trobaré en aquesta casa desconeguda. La idea m’inquieta una mica, però reprimeixo la temptació d’aixecar les parpelles.
A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El decorat
Un fill pòstum és el que neix després de la mort del pare. No hi ha pare quan el fill ve al món. Al seu lloc, hi ha un buit, un forat pel qual s’entra en un món estrany

El seu interior moblat. /
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança