Palanques

Hi ha pocs eufemismes tan lletjos com el que hem normalitzat des que la situació crítica del Barça exigís solucions financeres immediates: palanca. Cap de les accepcions que apareixen al diccionari té a veure amb el significat que des del Barcelona se li ha donat últimament a aquest terme, en l’intent de vendre positivament una cosa que ve a ser una mena de «rescat» o d’hipoteca, o la barreja de les dues coses. El comunicat que el Barça ha fet públic anuncia l’acord amb el fons d’inversió Sixth Street com un èxit. «Estem activant les palanques econòmiques i executant la nostra estratègia pacient, sostenible i eficient per enfortir la base financera del club», diu Joan Laporta. ¿Un èxit? ¿Serà un èxit renunciar al 10% dels drets televisius que generi el Barça en els pròxims 25 anys? No només això, els compromissaris van autoritzar a Laporta vendre fins i tot un 15% més. Suposant que amb aquestes «solucions» (millor que palanques) el club aconsegueixi sortir del fang en el qual el va deixar la junta anterior, el següent president i els pròxims, fins d’aquí 25 anys, només podran disposar del 75% dels ingressos que generi el club en drets de TV. ¿Un èxit? Això sí, aleshores ja s’hauran pagat les desenraonades fitxes que Bartomeu va diferir per treure’s part del marró de sobre endossant-lo al següent... El cas de l’Atlètic La dimensió del forat del Barça s’entén un dia com avui. Ni tan sols ingressant els 207 milions que injectarà Sixth Street es pot inscriure a ningú. Es necessita més dosi. No és l’únic. Resulta que el penúltim campió de Lliga també està fet pols econòmicament parlant i no passaria els controls de la Lliga superat en 100 milions. Sorpresa. Tan cert és que els blanc-i-vermells s’han ficat en fitxes altíssimes (Simeone, Oblack, Griezmann, Koke...) com que els 10 anys a Champions amb el Cholo o l’últim títol de Lliga haurien de suposar prou ingressos com per no tenir conflictes. Això sí, en el Metropolitano no s’activen palanques, es venen futbolistes, que és una SAD.

El més llegit