¿Es pot ser en un mateix dia d’extrema dreta i un esquerrà de manual? L’elasticitat política de Pedro Sánchez va aconseguir nivells de circ divendres passat quan, després d’elogiar la distòpia feixista de la policia marroquina a la frontera amb Melilla, es va disposar a subvencionar la rebaixa del transport públic un 50% i anunciar l’esperat impost per gravar els beneficis extraordinaris de les elèctriques. Encara no coneixem les profunditats fosques del pacte diabòlic que Pedro Sánchez va tancar amb el rei del Marroc, més enllà del canvi de l’entrega del Front Polisario a canvi de segellar cruelment la frontera sud espanyola i europea. El que sí que sabem és que el resultat d’aquest pacte salvatge ha incomodat fins i tot el mateix PP i només troba un vergonyós suport en els simpatitzants de Vox. Hores després que felicités el Marroc amb un escabrós «Ben resolt», Pedro Sánchez va aplicar el seu principi polític favorit: la llei de la compensació. I va ser així com va anunciar una cascada de mesures per apaivagar els seus maltractats socis de govern, una espècie de pluja de milions, que incloïen des de la pujada de les pensions no retributives fins a la reducció de l’IVA de l’electricitat. Com si fos un d’aquests números prodigiosos del Cirque du Soleil, el contorsionisme de Pedro Sánchez va ser capaç d’arribar des de l’extrema dreta amb la immigració fins a l’esquerra més exigent de Podem, amb els impostos futurs a Iberdrola.