Em penso que va ser Margaret Mead qui va dir que el primer exemple de civilització no era l’enterrament dels morts o la voluntat d’escriure o dibuixar, sinó la troballa d’un os soldat. Algú havia patit una ferida i, en lloc de deixar que aquell accident l’inhabilités per a la convivència i provoqués una mort irremeiable, un altre humà no solament havia procurat que els trossos de l’os tornessin a lloc, sinó que va tenir cura del malalt, el va protegir, en va assumir les tasques que tenia encomanades, el va alimentar i el va mantenir amb vida fins que el ferit va tornar a ser útil per a la comunitat. La civilització, doncs, és no deixar ningú enrere. En podem dir empatia, pietat o mirada, és a dir, el sol fet de contemplar la realitat que ens envolta i fer que l’observació no sigui neutre, asèptica o desmenjada.