En el seu sermó de Sant Joan, el Vivales de Waterloo va anunciar la bona nova:els catalans som un poble que camina.  «A diferència d’altres cultures», va afegir tot seguit, per a deixar clar que els altres pobles són uns ganduls i que si els catalans no som el poble elegit de Déu, és només perquè un altre se’ns va avançar fa milers d’anys, fins i tot en això de caminar. No va dir cap a on camina el poble català perquè no en té ni punyetera idea, però sobretot no ho va dir perquè no calia: es tracta només de sortir a pronunciar alguna vacuïtat, que si no, a veure qui se’n recorda que el pobret segueix allà, amb el seu Consell i la seva Casa de la Republiqueta, i les seves fotos amb els negres de Biafra. De passada, es postula com a líder a perpetuïtat, ja que per a dirigir a un poble que camina, ningú millor que un líder que corre. Per a fugir, però corre.