Caiguda de la confiança

L’índex de confiança del consumidor (ICC), que elabora mensualment el CIS, és un indicador econòmic i constata l’estat d’ànim dels ciutadans. Oscil·la entre 0 (mínima confiança, a la qual mai s’arriba) i 200 (punt màxim, també impossible d’arribar). I l’ICC del juny, conegut aquest dilluns, ha mostrat una brusca caiguda de la confiança. El juny del 2021 l’índex estava en 97,5, no hi havia encara percepció positiva, però sí certa esperança en què les coses millorarien. Ara la situació ha empitjorat molt ja que l’índex ha caigut un 32,5%, fins al 65,8, respecte a fa un any. El pessimisme mana i el més greu és que mentre el subíndex de la situació actual ha caigut ‘només ’ un 21%, el que mesura les expectatives de futur s’ha desplomat un espectacular 39,4%. En un any ha caigut del 119,1, zona de ‘confort’ i de caut optimisme, al 72,4, fet que indica un gran pessimisme. ¿Per què aquesta caiguda? Hi ha causes generals. Hem passat de la creença en què la pandèmia seria vençuda i tot tornaria a la normalitat a estar immersos en una guerra calenta en territori europeu que enfronta, no directament, Occident amb Rússia, la segona potència nuclear del món. I les perspectives són d’una guerra llarga que afectarà tant el creixement (totes les previsions es revisen a la baixa) com un tret de la inflació que està forçant els bancs centrals a canviar la seva política monetària. A passar de ser benefactors, que injecten diners a l’economia, a nerviosos vigilants de la inflació. A Amèrica ha quedat clar: entre sostenir l’activitat o combatre l’alça de preus, es frenarà l’economia. Això sí, es procurarà (sense garanties) que l’aterratge no sigui traumàtic. I a Espanya les coses són més complicades. El record de la crisi del 2008 és molt viu i tot i que l’ocupació s’ha recuperat la inflació ha saltat en un any del 2% al 8,7%. A més, el Govern ha venut un excés d’optimisme sobre el futur que s’ha acabat estavellant amb els preus del supermercat. L’atur afecta els aturats i el clima general, però l’alça de preus desbarata les economies familiars directament i diàriament. I l’oposició, per contra, ha pecat –fins i tot quan les coses pintaven millor– de catastrofista. La conseqüència és que els consumidors, confusos i desorientats, han perdut quilos de confiança. Més en el Govern perquè és el que ha fallat en la previsió d’inflació (tot i que sigui mundial) i el que té, si no tots els comandaments de l’economia, sí la responsabilitat. I això ajuda a entendre el que ha passat a Andalusia. També que Sánchez hagi reaccionat amb un paquet de mesures econòmiques de 9.000 milions (a sumar els 6.000 del pla anterior) que vol contenir la inflació i mitigar la situació dels més afectats. Caldrà analitzar el pla amb detall, però és difícil que la confiança es recuperi perquè el Govern ni té la majoria assegurada per aprovar-ho. El pla anterior va passar pels pèls i la important llei de reforma laboral només va tirar endavant perquè un diputat del PP va equivocar el seu vot. Amb la guerra d’Ucraïna sense solució a curt, la inflació disparada, un Govern dividit i sense majoria, i un bloqueig de relacions entre els dos grans partits, és normal que els ciutadans estiguin desanimats. ¿S’aprovaran i seran efectives les mesures econòmiques? ¿Es trencarà la incomunicació entre Govern i oposició? La crisi és mundial, però només així la confiança podria millorar. Una mica.

Caiguda de la confiança

En un any les expectatives de futur dels consumidors han caigut un 40%, i el pla econòmic del Govern no té assegurada ni l’aprovació en el Congrés

El més llegit